PER AINVESTIGADORS

• Dr. Miguel Muñoz de la Universitat Complutense de Madrid.
• Projecte: "Seguiment de les interaccions de cèl·lules T residents a través de tècniques innovadores: un enfocament innovador per a la immunoteràpia del càncer"
• Dotació: 80.000€

El projecte aborda la baixa eficàcia de la immunoteràpia en tumors sòlids a causa de l'escassa infiltració de limfòcits en el tumor. El seu enfocament implica comprendre la funció i regulació de diferents tipus de limfòcits T en teixits específics i la seva capacitat per controlar la immunitat antitumoral localitzada. Utilitzant una combinació d'informació sobre la ubicació i el transcriptoma de les cèl·lules immunològiques infiltrades en el tumor, el projecte busca desxifrar les vies moleculars que medien la comunicació entre les cèl·lules. L'objectiu final és avaluar els efectes de la desregulació d'aquestes vies en el càncer i adaptar la immunoteràpia cel·lular segons la ubicació anatòmica dels tumors.

EN COL·LABORACIÓ AMB ASEICA

• Dra. Marta Alonso del CIMA de la Universitat de Navarra.
• Projecte: "Superació de la resistència a teràpies víriques en el tractament de tumors cerebrals infantils."
• Dotació: 300.000€

La Dra. Marta Alonso i el seu equip a la Universitat de Navarra estan treballant en teràpies per al glioma difús de tronc, un càncer cerebral letal en nens. Utilitzant adenovirus modificats, van aconseguir allargar la supervivència dels pacients combinant la teràpia amb radioteràpia. No obstant això, les recaigudes són comunes a causa de la supressió del sistema immunològic. Amb el finançament de la Beca FERO Dr. Baselga, busquen desenvolupar una nova generació de virus que eviti la supressió immunològica i obtenir l'aprovació per a assajos clínics.

• Dra. Alexandra Avgustinova de l'Institut de Recerca Biomèdica i Fundació Sant Joan de Déu.
• Projecte: "Edició del genoma com a abordatge terapèutic en tumor rabdoide maligne"
• Dotació: 80.000€

El projecte de la XXV Beca FERO que durà a terme l'equip liderat per la Dra. Alexandra Avgustinova té com a objectiu desenvolupar la primera teràpia dirigida, segura i eficient per a pacients amb tumors rabdoide malignes. L'equip de la Dra. Avgustinova emprarà estratègies d'edició genètica en models de ratolí i mostres humanes per revertir les alteracions pro-tumorals en SMARCB1, reactivar la seva funció epigenètica i paralitzar així el creixement tumoral. Amb els resultats d'aquest projecte, la Dra. Avgustinova vol obtenir els resultats de la prova de concepte per poder arribar a un assaig clínic amb aquesta teràpia en pacients amb tumor rabdoide maligne.

• Dr. Marcos Malumbres del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).
• Projecte: "Descobrint la causa de la manca d'eficàcia en les teràpies contra el càncer de mama hormona positivo i metastàsic"
• Dotació: 80.000€

Amb l'ajuda del V Projecte FERO-MANGO, l'equip de recerca liderat pel Dr. Marcos Malumbres al VHIO busca entendre les raons moleculars per les quals pacients amb un determinat subtipus de càncer de mama (ER+, Her2-), que de manera rutinària són tractats amb teràpies dirigides contra les ciclines, només tenen una resposta transitòria a la teràpia i acaben recaient. Amb l'ajuda de FERO, l'equip emprarà tecnologies de punta en proteòmica i genètica, models animals i mostres de pacients amb càncer de mama. L'objectiu d'aquest projecte és poder aportar llum a les raons moleculars de la recaiguda en pacients tractats amb inhibidors de ciclines i poder desenvolupar estratègies alternatives perquè tots els pacients de càncer de mama acabin curant-se.

AMB LA CONTRIBUCIÓ DE MANGO

• Dra. Mariona Graupera García-Milà de l'Institut Josep Carreras de Barcelona.
• Projecte: "Identificació d'angiokines que promouen la metàstasi d'os en càncer de mama."
• Dotació: 80.000€

La metàstasi en càncer de mama és la primera causa de mortalitat de la malaltia, i actualment no té cura. El projecte liderat per la Dra. Mariona Graupera té com a objectiu entendre com les cèl·lules de càncer instrueixen les cèl·lules normals del seu voltant perquè treballin en el seu benefici. Empraran tècniques de seqüenciació i distribució cel·lular en 3D per identificar molècules secretes. El projecte, kineMet, estudiarà com els vasos sanguinis poden facilitar que el càncer de mama s'estableixi en l'os i descobrir noves dianes terapèutiques.

AMB LA CONTRIBUCIÓ DE GHD

• Dr. Jon Zugazagoitia Fraile de l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid.
• Projecte: "Potenciació de la diana molecular OX40L per incrementar l'eficàcia d'immunoteràpia en pacients de càncer de pulmó."
• Dotació: 80.000€

Molts pacients amb càncer de pulmó avançat no responen a les immunoteràpies disponibles. Amb l'ajuda del finançament de la XXIV Beca FERO del Dr. Juan Zugazagoitia, investigarà si la modulació dels nivells de la proteïna OX40L, una nova diana molecular, pot ajudar a millorar l'eficàcia de l'immunoteràpia basada en el bloqueig de l'eix PD-1 en càncer de pulmó. Per fer-ho, utilitzaran tecnologia RNA per potenciar OX40L i demostrar la seva capacitat terapèutica. L'objectiu del projecte és tractar amb major eficàcia un major nombre de pacients de càncer de pulmó amb noves teràpies estratègiques d'immunoteràpia.

AMB LA CONTRIBUCIÓ DE FUNDACIÓ BOSCH AYMERICH

• Dr. Francisco Martínez-Jiménez de l'Institut d'Oncologia de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona.
• Projecte: "Caracterització computacional de marcadors genètics que disminueixen l'eficàcia terapèutica de la immunoteràpia."
• Dotació: 80.000€

Tot i que la immunoteràpia ha millorat substancialment la supervivència de molts pacients de càncer, encara no és 100% eficaç, i molts pacients no responen al tractament. El projecte del Dr. Francisco Martínez-Jiménez, amb l'ajuda del finançament obtingut amb la XXIV Beca FERO, utilitzarà tècniques d'anàlisi computacional per descobrir biomarcadors genètics per detectar precoçment als pacients als quals la immunoteràpia no els és eficient i així millorar la qualitat i esperança de vida dels pacients.

AMB LA CONTRIBUCIÓ DE LA FUNDACIÓ RAMÓN ARECES

• Dr. Juan Miguel Cejalvo de l'Institut de Biomedicina en INCLIVA.
• Projecte: "Estudi del paper de l'AXL en la modulació del microambient tumoral i el seu potencial terapèutic en el càncer de mama HER2-positiu."
• Dotació: 80.000€

L'equip de recerca de càncer de mama a INCLIVA, liderat pel Dr. Juan Miguel Cejalvo, té com un dels seus objectius frenar el creixement i impedir la metàstasi del càncer de mama HER2-positiu bloquejant la proteïna AXL, una diana molecular amb un paper essencial en la resistència a teràpies anti-HER2. Amb l'ajuda del finançament obtingut de la XXIII Beca FERO, duran a terme els estudis preclínics que podran demostrar si AXL és, tal com els indicis apunten, un element clau en la resistència a teràpies anti-HER2. Aquests estudis són essencials perquè, en un futur, es puguin dur a terme assaigs clínics amb pacients de càncer de mama en els quals s'avaluarien els fàrmacs inhibidors de l'AXL i poder oferir teràpies eficaces a pacients que, actualment, no tenen opció de curació.

AMB LA CONTRIBUCIÓ D'UN DONANT ANÒNIM

• Dra. Alicia González Martín de l'Institut de Recerca Biomèdica Alberto Sols del CSIC i la UAM.
• Projecte: "Aprofitament de microARNs per a la immunoteràpia del càncer de pulmó."
• Dotació: 80.000€

No tots els pacients amb càncer de pulmó, el càncer associat al major nombre de morts a nivell mundial, responen de la mateixa manera a la immunoteràpia; més encara, la majoria d'ells no responen o ho fan de manera molt lleu. Gràcies a la XXII Beca FERO, el grup de recerca liderat per la Dra. Alicia González Martín a l'Institut de Recerca Biomèdica Alberto Sols del CSIC i la UAM, podrà dur a terme aquest projecte de recerca amb l'objectiu d'identificar dianes moleculars per potenciar l'eficàcia de la immunoteràpia en pacients que responen de manera més lleu. Han identificat un microARN la abundància del qual influeix en la capacitat del sistema immunològic per reconèixer i atacar el tumor. Amb els fons de la Beca FERO, estudiaran els mecanismes de modulació d'aquest microARN i duran a terme els primers assaigs preclínics en ratolins per determinar si, incrementant-ne l'abundància amb un fàrmac en vies de desenvolupament, poden millorar l'eficàcia de la immunoteràpia.

AMB LA CONTRIBUCIÓ D'ANDBANK:

• Dr. Eduard Porta de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.
• Projecte: "Mapping de l'activitat de Cancer Hallmarks per predir l'èxit dels tractaments contra el càncer"
• Dotació: 80.000€

El projecte guanyador de la III Ajuda FERO-ASEICA, liderat pel Dr. Eduard Porta i el seu grup d'Immunogenòmica Oncològica, té l'objectiu de millorar l'eficàcia dels tractaments oncològics per a pacients amb càncer de pròstata músculo-invasiu, el tipus més agressiu de càncer de pròstata. La seva estratègia es basa en entendre quins són els "talons d'Aquil·les" d'aquest tipus de càncer presents en l'ecosistema que nodreix i envolta el tumor, i predir quins pacients respondran millor a certes quimio- i immuno-teràpies. Per fer-ho, i gràcies a l'ajuda III FERO-ASEICA, utilitzen tecnologies de punta, com la transcriptòmica espacial i la intel·ligència artificial, que permeten entendre el programa cel·lular de cadascun dels components de l'ecosistema, saber on es troben en relació al tumor i crear algoritmes de predicció d'eficàcia de tractaments. En aquest estudi s'utilitzaran mostres de pacients que van participar en l'assaig clínic DUTRENEO, que es va dur a terme en 10 centres espanyols i en el qual es va concloure que hi ha una gran necessitat de classificar millor aquest tipus molecular de càncer i d'eines com les desenvolupades pel Dr. Porta en aquest projecte.

AJUDA CONCEBUDA EN COL·LABORACIÓ AMB ASEICA:

• Dra. Direna Alonso Curbelo, investigadora de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB)
• Projecte: "Interceptació de les xarxes oncoinflamatòries en el càncer de pàncrees"
• Dotació: 80.000€

El projecte de la Dra. Alonso Curbelo identificarà nous factors i processos resultants de la cooperació aberrant entre les mutacions oncogèniques (com la de KRAS) i la inflamació. Aquesta combinació inicia i alimenta el càncer de pàncrees, i el projecte busca conèixer millor els mecanismes que intervenen en el desenvolupament d'aquests tumors, caracteritzar els factors que condueixen a la immunosupressió i al posterior desenvolupament del tumor i, a més, avaluar potencials dianes per al tractament. La proposta busca analitzar els mecanismes moleculars, cel·lulars i tissulars mitjançant els quals les mutacions oncogèniques i les senyals ambientals (pancreatitis) impulsen i alimenten l'Adenocarcinoma Pancreàtic Ductal (PDAC), que és la quarta causa de mortalitat per càncer a la UE, amb una taxa de supervivència als 5 anys inferior al 10%.

AJUDA CONCEBUDA EN COL·LABORACIÓ AMB ASEICA:

• Dra. Ana Ortega-Molina, investigadora del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CSIC)
• Projecte: "Centrant-se en la resposta de proteïnes desplegades en limfomes de cèl·lules B de grau elevat"
• Dotació: 80.000€

L'objectiu del projecte de la Dra. Ortega-Molina és proporcionar noves estratègies per tractar els limfomes agressius de cèl·lules B, que avui en dia donen pocs resultats davant les teràpies estàndard. El Limfoma difús de cèl·lules B és el limfoma maligne més comú. Es tracta d'un grup heterogeni de tumors, alguns d'ells fatals o amb molt mal pronòstic, que a més no responen als tractaments actuals. Unfolding protein response (UPR) és una via de supervivència cel·lular induïda per l'acumulació de proteïnes mal plegades o no plegades. Es sap que la regulació d'aquesta via està alterada en alguns tumors, especialment en limfomes agressius de cèl·lules B, però, les conseqüències d'aquestes anomalies no estan caracteritzades en detall. L'objectiu del projecte és entendre aquesta via de senyalització per així conèixer la resposta en aquest tipus de limfomes i dilucidar vulnerabilitats que podrien servir per al desenvolupament de noves dianes terapèutiques.

AMB LA CONTRIBUCIÓ DE BRISTOL MYERS SQUIBB (BMS)

• Dr. Manel Juan i Otero, investigador de l'Hospital Clínic de Barcelona/IDIBAPS
• Projecte: "Desenvolupant una immunoteràpia més personalitzada en el càncer de mama rastrejant els receptors de cèl·lules T infiltrades en el tumor (TILs)"
• Dotació: 80.000€

El propòsit del projecte del Dr. Juan és aconseguir tractaments d'immunoteràpia personalitzada que obtinguin millors resultats i evitin recaigudes al pacient. L'objectiu és seleccionar TILs més efectives: TILs (cèl·lules T expandides in vivo) utilitzant els seus receptors (TCR), amb l'ús de cèl·lules T transduïdes, per prevenir recaigudes en la malaltia. Es vol combinar el poder de les cèl·lules TILs amb l'enginyeria personalitzada de cèl·lules T per augmentar les probabilitats d'èxit en pacients amb càncer de mama. A més del benefici per al mateix pacient implicat, s'utilitzaran els productes de cèl·lules T específics d'aquest pacient i s'obtindran TcR expandits naturalment que podrien usar-se en altres pacients HLA compatibles (amb el mateix antígena leucocitari humà) que per alguna raó no puguin sotmetre's a biòpsia del tumor o cirurgia.

AMB LA CONTRIBUCIÓ DE MANGO

• Dr. Aleix Prat Aparicio, investigador de l'Hospital Clínic de Barcelona/IDIBAPS
• Projecte: "Identificació de biomarcadors de resposta a la immunoteràpia en receptors d'hormones positius/HER"
• Dotació: 80.000€

El seu projecte té com a objectiu identificar, mitjançant l'ús de la genòmica i la biòpsia líquida, quins pacients amb càncer de mama hormonesensible es beneficien de la immunoteràpia en combinació amb quimioteràpia. Els resultats permetran implementar teràpies efectives adaptades a cada subtipus de càncer de mama.

• Dra. Berta Casar Martínez, investigadora de l'Institut de Biomedicina i Biotecnologia de Cantàbria
• Projecte: "Desenvolupament d'un marcador de resposta terapèutica per al melanoma metastàsic"
• Dotació: 80.000€

El seu projecte té com a objectiu establir un nou biomarcador predictiu de resposta al tractament del melanoma. Es tracta de desenvolupar un nou kit de diagnòstic capaç de predir l'aparició de resistència als tractaments convencionals en melanoma. L'ús en la clínica d'aquest biomarcador permetrà una millor estratificació i un tractament personalitzat dels pacients amb melanoma. Mitjançant el desenvolupament d'aquest nou biomarcador, serà possible la identificació dels tumors que són susceptibles de respondre al tractament. En conseqüència, els pacients podran beneficiar-se d'un tractament més efectiu d'acord amb el seu tumor i evitar efectes adversos innecessaris.

AMB LA CONTRIBUCIÓ D’ANDBANK:

• Dra. Verónica Torrano, de la Universitat del País Basc.
• Projecte: " Centrant-se en el panorama de la transcripció impulsat per PGC1α per a la teràpia personalitzada del càncer de pròstata "
• Dotació: 80.000€

La seva recerca es centra a comprendre com actua a nivell genètic i biològic un càncer agreujat de pròstata vinculat a la pèrdua del regulador de la transcripció PGC1α. Aquest regulador de la transcripció d'oncogens pot frenar el creixement del tumor, reduint la seva agressivitat i augmentant la capacitat de resposta immunitària natural. L'objectiu del projecte és entendre com actua PGC1α, descobrir trets d'agressivitat en pacients afectats per aquest tipus de tumor, en base a la funció antitumoral de PGC1α, i desenvolupar noves teràpies que, en combinació amb tractaments inhibidors d'oncogens, potenciïn aquesta resposta immunitària.

AMB LA CONTRIBUCIÓ DE LA FUNDACIÓ BOSCH AYMERICH

• Dr. Nicolás Herranz, del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).
• Projecte: "Aprofitant la senescència induïda per la teràpia en un enfocament letal sintètic per tractar el càncer de pròstata avançat"
• Dotació: 80.000€

La seva recerca busca establir noves estratègies terapèutiques per als pacients amb càncer de pròstata avançat, basades en la capacitat d'algunes de les teràpies actuals d'induir senescència en les cèl·lules cancerígenes (procés d'envelliment de les cèl·lules fins que deixen de dividir-se, però sense morir). La conversió de cèl·lules tumorals en cèl·lules senescents és inicialment beneficiosa per als pacients ja que, tot i que continuen vives, són incapaços de proliferar. No obstant això, sabem que, si aquestes cèl·lules senescents persisteixen amb el temps, poden eventualment afavorir que els tumors es tornin resistents a la teràpia i tornin a créixer. L'objectiu d'aquest projecte és trobar nous medicaments o combinacions que neutralitzin les cèl·lules senescents i evitin així la resistència a la teràpia en el context del càncer de pròstata.

AMB LA CONTRIBUCIÓ DE LA FUNDACIÓ RAMÓN ARECES

• Dra. Verónica Rodilla, investigadora de l'Institut d'Recerca Josep Carreras
• Projecte: "Comprensió de la heterogeneïtat del tumor per a un millor diagnòstic i una millor elecció de tractament per al càncer de mama"
• Dotació: 80.000€

El seu projecte es centra en aplicar la medicina personalitzada a la recerca de dos tipus de càncer de mama molt concrets: el denominat "triple negatiu" per la seva gran agressivitat, i el "càncer de mama luminal", que té una agressivitat més baixa, però és un dels més freqüents a Espanya. La intenció és identificar biomarcadors fiables per a tres tipus de cèl·lules epitelials mamàries, que permetin subclassificar els tumors de manera més precisa i definir quines cèl·lules responen millor als tractaments actuals i quines són més propenses a generar metàstasi, perquè, en base a això, més pacients d'aquests subtipus de càncer puguin ser considerats 'aptes' per a l'administració de teràpies dirigides.

AMB LA CONTRIBUCIÓ DE GHD

• Dra. Cristina Mayor-Ruiz, investigadora de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB)
• Projecte: "Degradació Dirigida de Proteïnes: innovació en la descoberta de medicaments per al tractament del càncer. "
• Dotació: 80.000€

El projecte de recerca ha aconseguit el premi gràcies a la seva innovació en matèria de recerca de nous tractaments contra el càncer. Fins ara, el desenvolupament de medicaments contra el càncer ha estat centrat en la recerca d'inhibidors per bloquejar proteïnes amb cavitats accessibles; tractaments que deixaven fora la resta de proteïnes de la cèl·lula. El projecte de l'IRB Barcelona busca trencar aquesta barrera i investigar nous paradigmes transformadors en el desenvolupament de medicaments mitjançant la degradació dirigida de proteïnes (TPD en anglès).

AJUDA CONCEBUDA EN COL·LABORACIÓ AMB ASEICA:

• Dra. Laura Belver, investigadora de l'Institut Josep Carreras.
• Projecte: "Vies Moleculars i Teràpies Dirigides en la Leucèmia Mielomonocítica Juvenil"
• Dotació: 80.000€

El projecte treballa per desenvolupar teràpies dirigides per revertir l'activitat de la proteïna SHP2. Aquesta proteïna és codificada pel gen PTPN11, gen on es presenta l'alteració genètica més comuna en la Leucèmia Mielomonocítica Juvenil, un tipus de càncer hematològic que afecta principalment a nens de menys de dos anys d'edat. Aproximadament el 40% dels pacients presenta mutacions en el gen PTPN11 que estan, a més, associades amb les formes més agressives de la malaltia, fins al punt que només un de cada quatre nens amb aquesta alteració genètica sobreviu. En l'actualitat, no existeixen teràpies específiques que permetin tractar a aquests pacients. Per això, l'objectiu principal de la nostra recerca és desenvolupar noves estratègies terapèutiques específicament dissenyades per als nens afectats per aquest tipus de leucèmia.

• Dr. Esteban Veiga Chacón, investigador del Centro Nacional de Biotecnología, perteneciente al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CNB-CSIC)
• Proyecto: “Next generation of cancer immunotherapies based in bacteria-trained lymphocytes”
• Dotación: 80.000€

Este proyecto se centra en consolidar los datos obtenidos sobre la eficacia de las células bacT (linfocitos entrenados con bacterias) utilizadas como inmunoterapia novedosa para combatir tumores, centrándose concretamente en el cáncer de mama. Si se consigue reactivar las células CAR-T, sería un gran paso hacia nuevas terapias para tumores sólidos, un campo donde esta técnica no ha dado buenos resultados por ahora. Además, el proyecto pretende generar nuevos algoritmos para la identificación de los neoantígenos tumorales (identificadores que colgaríamos de las bacterias para que permitan a nuestro sistema inmunitario reconocer las células cancerígenas), uno de los mayores retos de la inmunoterapia tumoral.

• Dr. Antoni Celià-Terrassa, investigador de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM)
• Projecte: "Teràpia de doble filferro dirigida a cèl·lules iniciadores de la metàstasi i cèl·lules immune"
• Dotació: 80.000€

La recerca està especialitzada en l'estudi de les Cèl·lules iniciadores de la metàstasi (MICs en anglès). L'objectiu és utilitzar tecnologia d'imatge avançada, la seqüenciació d'ARN i la biologia computacional per analitzar com evoluciona la metàstasi d'un pacient, gràcies al bloqueig d'un receptor co-inhibidor de cèl·lules immune que pot influir en la seva funció pro-metastàsica i en la seva resistència immunològica.

FINANÇAT GRÀCIES A MANGO

• Dra. Antonia Tomas-Loba, investigadora de la Universitat de Múrcia
• Projecte: “Ritme Circadià, Càncer de Fetge i Més Enllà”
• Dotació: 80.000€

La recerca busca entendre millor l'origen del càncer de fetge mitjançant la recerca de la relació molecular entre la interrupció dels ritmes circadians i l'aparició del càncer de fetge. El càncer de fetge és la 3a causa de mort per càncer al món i s'estima que la seva incidència augmentarà en un 62% al 2040. Les causes estan molt relacionades amb el nostre ritme de vida i la constant ruptura dels cicles naturals com els ritmes circadians (ruptura declarada com un agent cancerigen per l'OMS i la IARC).

FINANÇAT GRÀCIES A FUNDACIÓ BOSCH I AYMERICH:

• Dra. Raquel Pérez-López, investigadora del Vall d’Hebron Instituto de Oncología (VHIO)
• Proyecto: “Unravelling the tumor immunophenotype with deep-learning radiogenomics”
• Dotación: 80.000€

La investigación pretende desarrollar un algoritmo que, mediante inteligencia artificial, correlacione la imagen del TAC sobre las características del tumor, con el perfil inmunitario del paciente y la respuesta a inmunoterapia. Todo ello, para que en un futuro sólo aplicando este algoritmo se pueda personalizar más eficazmente el tratamiento para cada paciente, seleccionando los pacientes que se beneficiarán de inmunoterapia e identificando antes y mejor si el paciente está respondiendo o no a la misma.

FINANCIADO GRACIAS A:

• Dra. Cristina Saura i la Dra. Miriam Sansó, investigadores del Vall d’Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).
• Projecte: “ctDNA a la llet materna per a la detecció precoç del càncer de mama associat a l'embaràs”
• Dotació: 80.000€

En la recerca plantegen un ús innovador de la biòpsia líquida en la llet materna. L'objectiu és validar l'ús de la llet materna per a la detecció precoç del càncer de mama associat a l'embaràs amb la finalitat de contribuir a millorar el seu pronòstic actual. El diagnòstic del càncer de mama durant l'embaràs i el postpart es veu dificultat pels canvis que pateix la mama durant la gestació i la limitació en la realització de proves d'imatge per protegir el fetus durant aquest període. Amb l'objectiu de diagnosticar aquests tumors en estadis curables, es planteja aquest projecte basat en la detecció de ctDNA derivat del tumor i identificat en llet materna.

FINANÇAT GRÀCIES A GHD:

• Dra. Priscila Monteiro Kosaka, investigadora al CSIC
• Projecte: Nous dispositius en la frontera de la nano-mecànica i la nano-òptica per a la detecció dels biomarcadors de pròxima generació del càncer de pulmó mitjançant anàlisi de sang.
• Dotació: 80.000€

La recerca pretén desenvolupar una nova tecnologia per a la identificació de biomarcadors que permetin la detecció i el tractament precoç del càncer de pulmó amb una anàlisi de sang. El seu estudi es centra en el desenvolupament d'una tecnologia híbrida que combini dues nanotecnologies potents, la nano-mecànica i la nano-òptica, per a la detecció de les proteïnes de fusió, responsables del desenvolupament i creixement del càncer. Actualment, la detecció d'aquest tipus de proteïnes, que es troben en concentracions molt baixes, només és possible a través d'una biòpsia, un procediment invasiu que no es pot utilitzar en estadis avançats de la malaltia. El projecte pretén desenvolupar una tecnologia altament sensible que permeti la identificació de les proteïnes de fusió a través d'una simple anàlisi de sang, amb la finalitat d'establir biomarcadors que permetin diagnosticar i tractar el càncer de pulmó de manera més efectiva.

• Dr. Roger Gomis, professor de l'ICREA a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona.
• Projecte: Identificació de les propietats pro-metastàsiques del càncer de mama luminal dels fibroblasts derivats de les cèl·lules MSC.
• Dotació: 80.000€

La recerca es centra en l'estudi del càncer de mama luminal, un dels subtipus de càncer de mama més comuns, en el qual s'ha observat que les metàstasis es produeixen principalment en l'os. Aquest tipus de càncer pot produir metàstasis després de llargs períodes lliures de malaltia causant la mort en un curt període de temps. En els últims anys, s'ha observat una possible interacció entre les cèl·lules tumorals que produeixen la metàstasi per a aquest tipus de càncer i els fibroblasts derivats de les cèl·lules MSC localitzats en l'os. Aquestes interaccions tenen efectes sobre el tumor i poden estar darrere de la recaiguda metastàsica i condicionar la resposta de la malaltia a les teràpies sistemàtiques. El projecte pretén estudiar aquestes interaccions amb la finalitat de comprendre-les, establir dianes terapèutiques i limitar la capacitat d'aquestes cèl·lules de produir metàstasis.

FINANÇAT GRÀCIES A MANGO:

• Dr. Asís Palazón, investigador al CIC bioGUNE de Bilbao.
• Projecte: Posant el focus en l'epigenoma del sistema immunològic per a la propera generació d'Imuno-oncologia.
• Dotació: 80.000€

Tot i que la immunoteràpia representa el tractament més prometedor contra el càncer des del desenvolupament de les primeres quimioteràpies, les tècniques disponibles actualment només són efectives en un grup de pacients, i diversos enfocaments combinatoris han fracassat recentment a la clínica, per la qual cosa resulta fonamental trobar noves dianes que ajudin a millorar l'eficàcia actual dels tractaments amb immunoteràpia.

L'estudi premiat es centra en descobrir noves modificacions epigenètiques aberrants que impedeixen l'adequada formació de cèl·lules T citotòxiques de memòria de llarga vida –cèl·lules immunològiques del microentorn del tumor (TME) capaces de destruir les cèl·lules canceroses– i, amb això, precipiten el seu esgotament. A partir de la troballa d'aquestes alteracions en el normal funcionament de les cèl·lules T citotòxiques, que podrien estar relacionades amb un deficient subministrament de l'oxigen que necessiten per exercir la seva missió, els investigadors pretenen descobrir també mecanismes capaços de rejuvenir les cèl·lules T esgotades en la TME, obrint la via a noves dianes terapèutiques que contribueixin a millorar l'eficàcia de la immunoteràpia."

• Dr. Joaquín Mateo, investigador al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).
• Projecte: Aproximacions noves a la biòpsia líquida en càncer de pròstata per informar sobre la medicina de precisió.
• Dotació: 80.000€

El projecte es centra en descobrir si una anàlisi de biòpsia líquida que integri cèl·lules tumorals circulants (CTC), ADN tumoral circulant (ADNct) i ADN tumoral exosoma (exoADN) resulta eficaç com a mètode pronòstic i predictiu no invasiu en càncer de pròstata. Amb aquesta recerca, es busca contribuir a millorar els resultats clínics en el pacient a través d'una atenció més precisa i personalitzada a partir de l'estudi de l'evolució del càncer de pròstata mitjançant anàlisis no invasius –serien suficients mostres de plasma recollides abans i durant el tractament–, superant les limitacions que suposaria obtenir biòpsies tumorals repetides per determinar l'evolució del tumor en cada afectat.

FINANÇAT GRÀCIES A FUNDACIÓN RAMÓN ARECES:

• Dra. Violeta Serra i Dra. Judith Balmaña al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).
• Projecte: Desenvolupament d'un test de biòpsia líquida per determinar l'estat funcional de la recombinació homòloga en portadors de la mutació BRCA1/2 en càncer de mama que ajudi en la selecció de la teràpia.
• Dotació: 80.000€

El projecte té com a objectiu comprovar si la biòpsia líquida és útil per optimitzar una prova que identifiqui els tumors més sensibles i monitoritzi la resposta al tractament en pacients amb càncer de mama i portadores d'una mutació en els gens BRCA1/2. Els tumors amb una mutació en aquests gens no reparen de forma adequada certs errors de l'ADN, i per tant, són extremadament sensibles a un tipus de teràpia dirigida amb inhibidors de poli (ADP-ribosa)-polimerasa (PARPi). No obstant això, quan el tumor evoluciona pot perdre aquesta sensibilitat. De fet, s'ha observat que el 40% dels tumors metastàtics mostren una resistència intrínseca, i la majoria dels sensibles finalment progressen. La recerca té com a objectiu desenvolupar un test de sensibilitat que es pugui utilitzar en biòpsies líquides. Amb aquest aconseguiment, es permetria fer seguiment de les respostes al tractament de forma longitudinal i menys invasiva que les biòpsies de tumor. Això suposarà la prescripció dels tractaments més beneficiosos per a cada pacient i reduirà la indicació dels que serien ineficaços.

FINANÇAT GRÀCIES A GHD:

• Dr. Bruno Sainz, de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM)
• Projecte: Combatent el càncer de pàncrees mitjançant la identificació d'aquells gens essencials per a la tumorigenicitat induïda per les cèl·lules mare del càncer.
• Dotació: 80.000€

Les cèl·lules mare del càncer (CSC) són de suma importància per a la tumorigènesi, la metàstasi i la resistència terapèutica. Els impulsors d'aquest projecte s'han fixat tres objectius: identificar els gens responsables de l'autorenovació i la tumorigènesi de les CSC pancreàtiques; validar els gens candidats en models in vivo i in vitro; provar la rellevància clínica d'alterar gens candidats clau (farmacològicament o genèticament) en combinació amb altres dianes en models de preclínics de ratolí amb adenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC).

L'estudi es realitza mitjançant un enfocament genètic sofisticat, enfocat i dirigit per identificar el conjunt de gens clau que dicten l'estat de CSC, amb l'objectiu de facilitar el desenvolupament de teràpies personalitzades contra les CSC. Es preveu que els resultats tinguin un impacte veritablement important a nivell socioeconòmic, considerant que el PDAC és el més mortal de tots els tumors sòlids i que en l'actualitat manca de tractaments efectius.

• Dr. Alejo Efeyan, investigador al Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO)
• Projecte: Explorant dependències en la senyalització i en el metabolisme de cèl·lules B de limfomes.
• Dotaçió: 80.000€

Se sap que els tumors necessiten alts nivells de nutrients, però es desconeix quin tumor necessita quin nutrient. La present recerca vol generar aquest coneixement per desenvolupar nous tractaments basats en dues estratègies terapèutiques complementàries: suprimir selectivament els nutrients que els tumors necessiten per debilitar-los i, al mateix temps, evitar que els tumors notin la manca d'aquests nutrients per impedir que encenguin i apaguin els gens que els permetin adaptar-se i sobreviure en condicions de fluctuacions de nutrients.
En limfomes en ratolins s'han identificat mutacions en gens que li indiquen a la cèl·lula tumoral que certs nutrients són molt elevats. Aquestes mutacions fan que la cèl·lula tumoral pensi que té enormes quantitats d'aminoàcids, pel que creix i es multiplica. S'ha vist que aquestes mutacions acceleren l'aparició de limfoma. Al bloquejar amb un fàrmac el circuit cel·lular que connecta la detecció de nutrients amb la multiplicació cel·lular, s'observa que la presència d'aquestes mutacions fa vulnerables les cèl·lules tumorals. El següent pas és veure si aquesta debilitat existeix també en limfomes humans.

• Dra. Berta L. Sánchez-Laorden. Unitat de Neurobiologia del Desenvolupament de l'Institut de Neurociències d'Alacant, centre mixt CSIC-UMH.
• Projecte: Identificant noves aproximacions terapèutiques per a la metàstasi cerebral del melanoma.
• Dotació: 80.000€

Molts pacients de melanoma desenvolupen metàstasis al cervell, situació que disminueix substancialment la seva esperança de vida. Aquest projecte pretén descobrir punts vulnerables de les metàstasis cerebrals de melanoma que es puguin atacar i que permetin plantejar nous tractaments que siguin més efectius.

En l'estudi s'estableixen models preclínics de metàstasis cerebrals de melanoma per entendre la seva biologia i l'evolució del component immune del cervell durant la progressió de les metàstasis i en resposta a tractaments. Els esforços es centren en caracteritzar la interacció entre diferents components del sistema immune amb les cèl·lules de melanoma en el cervell i esbrinar si bloquejant aquesta comunicació es pot reduir la progressió de les metàstasis cerebrals i millorar la resposta a teràpies.

• La Dra. Alena Gros. Investigadora principal del Grup d'Immunoteràpia i Immunologia de Tumors del VHIO (Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, Barcelona).
• Projecte: Teràpia no invasiva i personalitzada de T-cell dirigida a mutacions diana recurrents.
• Dotació: 80.000€

La immunoteràpia del càncer aprofita el sistema immune, que ens protegeix de infeccions i altres patologies, per atacar el càncer. Els limfòcits T són capaços de reconèixer i eliminar el tumor amb una especificitat exquisida a través del reconeixement de proteïnes tumorals mutades, com a conseqüència de l'acumulació d'alteracions genètiques que ocorren durant el desenvolupament tumoral. Aquests limfòcits, anomenats específics de neoantígens, juguen un paper important en l'eficàcia de la immunoteràpia. Donada la seva capacitat d'atacar i eliminar el tumor de manera altament específica, l'objectiu del projecte és desenvolupar teràpies cel·lulars personalitzades, basades en l'administració de grans números de limfòcits T específics contra neoantígens. Per això, s'estudiarà la presència de limfòcits T que reconeixen pèptids mutats derivats de proteïnes que es troben mutades de manera recurrent en el càncer, com per exemple KRAS, en pacients amb càncer. Un cop identificats, s'aislarà el receptor de cèl·lula T, responsable de conferir especificitat antitumoral al limfòcit. Es clonarà aquest receptor i s'introduirà en un vector viral per induir l'expressió del receptor en limfòcits de sang perifèrica. D'aquesta manera, generarem un exèrcit de limfòcits T que són capaços de reconèixer una mutació específica de tumor. L'aislament de diversos receptors específics contra proteïnes freqüentment mutades en el càncer permetrà desenvolupar teràpies cel·lulars per tractar pacients amb malaltia metastàsica que no tenen alternatives terapèutiques.

FINANÇAT GRÀCIES A FUNDACIÓN RAMÓN ARECES:

• Dr. Alberto Jiménez Schuhmacher. Cap de Grup d'Oncologia Molecular de l'Instituto de Recercan Sanitaria de Aragón (IIS Aragón), Saragossa.
• Projecte: Biòpsia virtual: desenvolupament d'agents d'imatge immunodirigits no invasius per al diagnòstic del glioblastoma.
• Dotació: 70.000€

La imatge biomèdica són fotos que ajuden els metges a prendre decisions (radiografies, ecografies, fotos d'ultrasons). La tomografia per emissió de positrons (PET) és una tècnica que permet fer fotografies en 3D detectant unes partícules físiques anomenades positrons. Actualment encara hi ha poques coses amb positrons que es puguin detectar amb el PET, principalment un sucre que emet positrons (FDG). Les cèl·lules tumorals capturen més sucre, la qual cosa permet detectar petits tumors i petites metàstasis. No obstant això, aquest PET per als tumors cerebrals està molt limitat, no és eficaç, perquè el nostre cervell consumeix molta sucre. La supervivència del glioblastoma, el tumor cerebral més letal, gairebé no arriba als 15 mesos, i prendre una biòpsia intracranial per confirmar el diagnòstic comporta molts riscos i, a més, no és suficient perquè aquests tumors són molt heterogenis, mosaics.

El projecte pretén poder fer millors fotografies amb el PET per detectar i obtenir informació d'aquests tumors cerebrals. Es tractaria d'una "biòpsia virtual" en la qual s'obtindria la mateixa informació que ofereixen diverses biòpsies, però a través de proves d'imatge no invasives. Amb aquesta tècnica, es podria obtenir informació de l'anatomia, geografia del tumor, el seu grau i la seva resposta a possibles tractaments.

• Dra. Clara Bueno. Investigadora de l'Institut d'Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.
• Projecte: Immunoteràpia adoptiva amb cèl·lules T CAR-NG2 per a la leucèmia aguda amb reordenament MLL.
• Dotació: 70.000€

Les leucèmies limfoblàstiques agudes d'origen limfoide (LLA) i mieloide (LMA) en recaiguda o refractàries a tractament són difícils de tractar. No obstant això, en els últims tres anys hi ha hagut una revolució amb l'aplicació terapèutica de cèl·lules CART. La transferència de cèl·lules CART dirigides a una molècula de superfície de cèl·lules tumorals específiques és un nou enfocament interessant per a la immunoteràpia contra el càncer.

En aquest projecte s'han realitzat els assaigs preclínics necessaris per demostrar l'eficàcia del CAR en el tractament de LMA amb reordenaments MLL. Pel que fa a la LLA del lactant s'ha aconseguit bloquejar l'antígen NG2 i l'equip ha dipositat la patent europea sobre l'ús terapèutic d'aquest antígen. Finalment, s'està desenvolupant una estratègia basada en l'ús de CAR per evitar la recaiguda de pacients amb LLA.

• Dra. María Abad. Investigadora del Grup de Plasticitat Cel·lular i Càncer del VHIO (Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, Barcelona).
• Projecte: Identificació de nous micropèptids involucrats en el càncer de pàncrees: nous jugadors per a noves teràpies.
• Dotació: 70.000€

Existeix un gran interès en saber com inactivar la plasticitat cel·lular (la capacitat de les cèl·lules tumorals de transformar-se i canviar les seves propietats). El present projecte es centra en el càncer de pàncrees, un dels tumors més letals, i es proposa identificar nous micropèptids clau en la plasticitat i progressió tumoral. Els micropèptids són petites proteïnes, que fins ara havien passat totalment desapercebudes, però que es creu que juguen un paper important en el càncer. Amb aquest treball es persegueix augmentar el coneixement sobre el càncer de pàncrees i entendre per què fallen les teràpies actuals. A més, el descobriment de nous micropèptids pot obrir la porta al desenvolupament de noves teràpies antitumorals. L'objectiu últim és aportar informació rellevant en recerca oncològica que pugui repercutir, a la llarga, en millors tractaments per als pacients de càncer.

Fins ara, s'han identificat cinc nous micropèptids, i els resultats obtinguts demostren que tots ells tenen funcions supressores de tumors, induint la mort de les cèl·lules tumorals, aturant la seva divisió o impedint que envaeixin altres teixits.

FINANÇAT GRÀCIES A FUNDACIÓN RAMON ARECES:

• Dr. Héctor Peinado. Cap de Grup del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO).
• Projecte: Biòpsia líquida en exosomes: predint la resposta a (immuno i radio) teràpies.
• Dotació: 70.000€

El 50% dels pacients amb melanoma pateix una recaiguda i en l'actualitat no existeixen marcadors pronòstic per identificar aquells en risc. El present estudi es centra en el desenvolupament de mètodes per identificar malaltia residual després de l'operació en pacients de melanoma que podrien beneficiar-se d'un diagnòstic precoç i teràpies específiques.

El projecte es basa en l'ús de la biòpsia líquida (similar a una anàlisi de sang) per al pronòstic de pacients amb melanoma. S'utilitzen vesícules i ADN circulants en el plasma i en el fluid limfàtic de pacients amb melanoma per obtenir signatures moleculars associades a la progressió de la malaltia i millorar-ne el tractament. Aquest enfocament serveix com una biòpsia líquida en temps real en el moment que el pacient rep l'alta després de la cirurgia per reseccionar els ganglis limfàtics (operació coneguda com a limfadenectomia).

• Dra. Beatriz Morancho. Investigadora de càncer, biòloga cel·lular i molecular que desenvolupa la seva tasca al laboratori del Dr. Joaquín Arribas al VHIO (Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, Barcelona).
• Projecte: Immunoteràpia per tractar el càncer de mama i colorectal.
• Dotació: 70.000€

El sistema immune és capaç de reconèixer les cèl·lules tumorals i eliminar-les, encara que algunes d'elles són capaces d'evadir aquest reconeixement i sobreviure. Una de les estratègies més prometedores en el desenvolupament de noves teràpies antitumorals és potenciar aquest reconeixement mitjançant la creació de contactes físics entre les cèl·lules immune i les canceroses per facilitar la mort d'aquestes últimes, mitjançant l'ús d'anticossos bispecifics (TCBs).

El projecte buscava identificar biomarcadors de sensibilitat i resistència a dos anticossos bispecifics, un que reconeix p95HER2 i un altre CEA, enfocant-se en càncer de mama i de còlon respectivament. Es va demostrar que el p95HER2-TCB té un potent efecte antitumoral i es va definir quins pacients podrien beneficiar-se d'aquest tractament, actualment en fase preclínica. A més, al no expressar-se p95HER2 en teixits normals, s'evitaria un dels principals inconvenients d'aquestes teràpies, el reconeixement de la diana fora del teixit tumoral. En aquests moments, s'està estudiant els mecanismes de resistència que poden aparèixer davant el tractament amb TCBs.

Patrocinador anònim

• Dr. Manuel Valiente. Cap de Grup al Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO).
• Projecte: Recerca de la metàstasi cerebral causada pel càncer de pulmó.
• Dotació: 70.000€

El càncer de pulmó de cèl·lula petita té una altíssima tendència a metastatitzar al cervell. Els tractaments disponibles per als casos de metàstasi cerebral causada per càncer de pulmó són limitats i tenen un benefici modest per al pacient. En aquesta recerca es va estudiar la biologia de la colonització d'aquest òrgan amb l'objectiu de desenvolupar nous tractaments per a la metàstasi cerebral.

El projecte va consistir en desenvolupar un nou model de càncer de pulmó de cèl·lules petites per estudiar el procés de generació de la metàstasi des de la inducció del tumor primari. El model aconseguit és pioner i actualment és una eina fonamental en el laboratori que s'està utilitzant en molts altres projectes que inclouen: la caracterització de nous inhibidors contra la metàstasi; la determinació de mecanismes moleculars necessaris per adaptar-se i créixer al cervell; i el disseny i caracterització de nous biomarcadors compatibles amb biòpsies no invasives per avaluar tant la incidència de la metàstasi cerebral com la seva resposta a la teràpia.

Patrocinador anònim

• Dr. César Serrano. Responsable de l'Àrea d'Recerca Translacional en Sarcomes. VHIO (Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, Barcelona).
• Projecte: Noves estratègies davant la heterogeneïtat tumoral en tumors del estroma gastrointestinal: detecció precoç de subpoblacions resistents per rotació de teràpies dirigides.
• Dotació: 70.000€

Els tumors no tenen el mateix tipus d'alteracions distribuïdes de manera homogènia. Això comporta, d'una banda, que una única mostra del tumor no sigui representativa del que està succeint en el pacient. I, d'altra banda, que un únic fàrmac no acabi de ser completament efectiu davant la gran varietat de mecanismes que contribueixen al creixement dels tumors. En canvi, tots els tumors alliberen a la sang el seu material genètic, el denominat ADN tumoral circulant. L'objectiu d'aquest projecte és desenvolupar la biòpsia líquida com a mètode per guiar tractaments específics en el càncer.

Mitjançant aquesta tecnologia es van analitzar mostres de sang de pacients amb tumors del estroma gastrointestinal (GIST) les alteracions en l'ADN tumoral circulant per identificar en temps real quina és la part del tumor que està ocasionant problemes al pacient i poder administrar teràpies dirigides en el moment adequat. L'estudi de l'ADN tumoral circulant (ctDNA) en mostres de sang constitueix un pas més cap a la medicina personalitzada en el càncer.

Patrocinador anònim

• Dr. Arkaitz Carracedo. Cap del grup en el programa d'oncologia molecular al CIC bioGUNE del País Basc.
• Projecte: Exploració de nous objectius en el càncer de mama agreujat.
• Dotació: 70.000€

Certs subtipus de càncer de mama encara presenten un pronòstic desfavorable. Aquesta recerca es va centrar en comprendre el funcionament del subtipus més agressiu de càncer de mama, amb l'objectiu d'obtenir informació crucial per abordar aquesta problemàtica. Com a resultat, es va aconseguir identificar un marcador molecular en aquest tipus de tumor que proporciona informació sobre la seva agressivitat i capacitat de disseminació. Aquesta informació ha estat crucial per demostrar que inhibint aquest marcador, les cèl·lules de càncer de mama agressiu perden la capacitat de metastatitzar.

Aquests resultats representen un pas més en una estratègia internacional per individualitzar els tractaments en funció de les característiques moleculars del càncer (del codi de barres del tumor). Per desenvolupar teràpies individualitzades, necessitem dues eines fonamentals: el marcador que ens permet identificar els tumors (el lector del codi de barres) i el fàrmac que funciona per a cada codi de barres.

Patrocinador anònim.

• Dra. Sandra Peiró. Investigadora de l'IMIM, Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques.
• Projecte: Estudi de la tridimensionalitat de l'ADN de les cèl·lules tumorals.
• Dotació: 70.000€

L'ADN es estructura tridimensionalment i aquest nivell d'organització està íntimament lligat a la funció del genoma i, per tant, a la funció cel·lular. L'equip impulsor del projecte creu que per entendre el funcionament del genoma és necessari integrar tota la informació disponible: seqüència de l'ADN, patrons epigenètics, patró d'expressió d'RNAs no codificants i estructura tridimensional del genoma, ja que aquesta estructura 3D és la que determina quins gens han d'activar-se o no durant qualsevol procés.

Amb l'ajuda d'aquest projecte, es va caracteritzar, per primera vegada, l'estructura tridimensional del genoma durant l'adquisició de propietats metastàtiques. El treball realitzat demostra com la proteïna Làmina B1 és necessària per a la reorganització del genoma que es necessita per transformar una cèl·lula no invasiva en una capaç de migrar i envair altres teixits.

Patrocinador anònim.

• Dr. Yasir Ibrahim. Investigador Postdoctoral del Grup de Terapèutica Experimental. VHIO (Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, Barcelona).
• Projecte: Estudi de biomarcadors predictius i mecanismes de resistència a la teràpia dirigida al càncer de mama.
• Dotació: 70.000€
• Patrocinador anònim.

Malgrat els avenços terapèutics dels últims anys en càncer de mama, hi ha casos que es resisteixen a la teràpia dirigida. Aquest projecte busca aprofundir en els aspectes genètics i moleculars que determinen la sensibilitat i la resistència als medicaments més innovadors actualment en càncer de mama: els inhibidors de PI3K i els de CDK4/6 en combinació amb els medicaments aprovats per tractar la malaltia hormonodependent. Amb això es pretén identificar el grup de pacients que millor es podrà beneficiar d'aquestes teràpies.

El projecte consta de tres grans potes: expansió del model de xenoinjert; estudi de l'activitat antitumoral dels inhibidors de PI3K i de CDK4/6 en models derivats de càncer de mama PDX del subtipus luminal (ER-positiu) i HER2, mitjançant un assaig ex-vivo; validació de les associacions genotip/marcador farmacodinàmic amb fenotip mitjançant tècniques d'enginyeria genètica i biologia molecular.

• Dr. Héctor G. Palmer. Cap del Grup de Cèl·lules Mare i Càncer. VHIO (Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, Barcelona).
  Projecte: Estudi sobre els mecanismes moleculars responsables de la progressió del càncer de colon.
• Dotació: 70.000€
• Patrocinador anònim.

És habitual que pacients aparentment curats i lliures de malaltia, recaïguin anys després desenvolupant tumors molt més agressius i letals. Les culpables d'aquestes recaigudes són unes cèl·lules tumorals resistents als tractaments i que romanen adormides. El present projecte perseguia aïllar aquestes cèl·lules i estudiar-ne les característiques distintives per trobar solucions.

El projecte va permetre identificar una diana terapèutica la inhibició de la qual provoca l'eliminació d'aquestes cèl·lules quimiorresistents. A més, es va definir un biomarcador que revela la presència d'aquestes cèl·lules resistents en els tumors abans de ser tractats. D'aquesta manera, es podrà detectar la seva presència en pacients amb càncer i realitzar, per exemple, un seguiment clínic més freqüent i tractaments adjuvants més prolongats.

• Dra. Laura Soucek. Cap de Modelització de teràpies antitumorals en ratolí, VHIO (Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, Barcelona)
• Projecte: La inhibició de l'oncoproteïna de Myc present en la majoria de tumors.
• Dotació: 70.000€

Myc és una proteïna que coordina tots els programes que permeten a una cèl·lula créixer i dividir-se i, com a tal, està implicada en gairebé tots els tipus de càncer. Malgrat el paper tan evident de Myc en el càncer, encara no existeix cap fàrmac que la inhibeixi i aquest és precisament l'objectiu del present projecte.

La beca FERO va permetre la finançament d'experiments clau per al desenvolupament del que podria ser el primer inhibidor de Myc, Omomyc. Els estudis realitzats han demostrat que Omomyc té un índex terapèutic destacat en tots els tipus de càncer testats (càncer de pell, de pulmó, de pàncrees i, més recentment, de cervell) i que, a més a més, no comporta cap efecte secundari rellevant o sever en teixits normals.

FINANÇAT GRÀCIES A: FUNDACIÓ JOSEP BOTET:

• Dr. Amancio Carnero. Investigador científic IBIS, Institut de Biomedicina de Sevilla.
• Projecte: Estudi del tractament personalitzat dels sarcomes.
• Dotació: 70.000€

Els sarcomes són tumors malignes amb un alt percentatge de morbiditat i mortalitat en nens i en adults. La necessitat de desenvolupar nous tractaments va impulsar el present projecte de recerca, amb l'objectiu últim d'identificar biomarcadors predictius davant de diferents fàrmacs per al tractament de sarcomes amb poques possibilitats terapèutiques avui dia.

El projecte constava de dues grans línies. En la primera es buscava generar una plataforma de models de xenoinjerts de sarcomes mitjançant la implantació de mostres en fresc de sarcomes humans. En la segona es va treballar en la identificació de biomarcadors de sarcomes amb l'objectiu d'identificar teràpies amb una millor eficàcia. Com a resultat es va obrir una petita finestra a la medicina personalitzada de sarcomes, identificant pacients que podrien beneficiar-se d'altres tractaments.

FINANÇAT GRÀCIES A: FUNDACIÓ JOSEP BOTET:

• Dr. Jaume Mora. Cap d'Oncologia Pediàtrica de l'Hospital Matern infantil Sant Joan de Déu de Barcelona.
• Projecte: Recerca contra el sarcoma d'Ewing.
• Dotació: 70.000€

La família de tumors del sarcoma d'Ewing (SE) és un conjunt de neoplàsies primitives de l'os i els teixits tous que afecten preferentment als adolescents i adults joves. És una malaltia rara (afecta uns 50 individus cada any) i que precisa ser tractada en centres altament especialitzats. Gràcies a la beca, es va poder dur a terme un assaig en el conjunt de l'Estat espanyol i amb un ampli espectre d'edats (nens, adolescents i adults joves) amb l'objectiu de generar el primer protocol de tractament del SE a nivell estatal.

L'assaig clínic dut a terme és un estudi prospectiu, multicèntric, no randomitzat per a pacients amb SE de 40 anys o menys. Tots els malalts van ser sotmesos a un tractament uniforme, la qual cosa ha demostrat que els resultats depenen sobretot de la biologia que hi ha darrere de cada cas i estan molt determinats per l'edat en què la malaltia es presenta molt probablement relacionada amb la cèl·lula d'origen i l'entorn amb el qual aquesta cèl·lula es desenvolupa en maligne.

En conclusió, la primera beca FERO va ser un autèntic impuls per a l'estudi a Espanya d'aquesta malaltia.

FINANÇAT GRÀCIES A: