Col·labora

El teu suport és fonamental per seguir avançant en la lluita contra el càncer

Col·labora

Beques Fero

En el marc del compromís per apropar els beneficis de la investigació als pacients en el menor interval de temps possible, la Fundació Fero convoca dues vegades a l’any les Beques Fero en Investigació Oncològica Translacional.

Cada beca, dotada amb 80.000 €, es dirigeix a joves investigadors d’institucions o centres d’investigació nacionals d’excel·lència que compten amb un projecte d’investigació oncològica translacional.

La finalitat d’aquesta iniciativa és la formació de nous talents en el camp de l’oncologia i l’impuls de la ràpida transmissió dels avenços científics als pacients.

Jurat beques Fero

El Jurat que avalua els projectes d’investigació candidats a les Beques Fero està format per un cercle d'investigadors de referència en el camp de l'oncologia.

President
Dr. Andrés Cervantes. Hospital Clínic de València (INCLIVA), València

Membres

  • Dr. Josep Tabernero, Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), Catalunya
  • Dr. Arkaitz Carracedo, CIC bioGUNE, País Basc
  • Dr. Joaquín Arribas, Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), Catalunya
  • Dr. Luis Paz-Ares, Hospital 12 d’Octubre, Madrid
  • Dra. Laura Soucek, Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), Catalunya
  • Dr. Aleix Prat, Hospital Clínic de Barcelona, Catalunya
  • Dr. Javier Cortés, IOB, Madrid
  • Dra. Judith Balmaña, Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), Catalunya

Guanyadors d’edicions anteriors

1I AJUDA FERO-ASEICA. DRA. CRISTINA MAYOR-RUIZ.BARCELONA NOVEMBRE 2020

• Dra. Cristina Mayor-Ruiz, investigadora de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB)

• Projecte: “Targeted Protein Degradation: drug discovery innovation for cancer treatment”

• Dotació: 80.000€

El projecte de recerca ha aconseguit el premi gràcies a la seva innovació en matèria de recerca de nous tractaments contra el càncer. Fins ara, el desenvolupament de fàrmacs contra el càncer ha estat centrat en la cerca d'inhibidors per a bloquejar proteïnes amb cavitats accessibles; tractaments que deixaven fora a la resta de proteïnes de la cèl·lula. El projecte de l'IRB Barcelona busca trencar aquesta barrera i investigar nous paradigmes transformadors en el desenvolupament de fàrmacs mitjançant la degradació dirigida de proteïnes (TPD en anglès).

2XVIII BECA FERO. DRA. LAURA BELVERMADRID OCTUBRE 2020

• Dra. Laura Belver, investigadora de l'Institut Josep Carreras.

• Projecte: “Molecular pathways and targeted therapies in Juvenile Myelomonocytic Leukemia”

• Dotació: 80.000€

El projecte treballa per desenvolupar teràpies dirigides per revertir l'activitat de la proteïna SHP2. Aquesta proteïna està codificada pel gen PTPN11, un gen on es produeix l'alteració genètica més comuna a la Leucèmia Mielomonocítica juvenil, un tipus de càncer hematològic que afecta principalment a nens menors de dos anys. Aproximadament el 40% dels pacients tenen mutacions al gen PTPN11, associats amb les formes més agressives de la malaltia, fins al punt de que només u de cada quatre nens amb aquesta alteració genètica sobreviu. Actualment no hi ha teràpies específiques per tractar a aquests pacients. Per això, l'objectiu principal de la nostra recerca és desenvolupar noves estratègies terapèutiques específicament dissenyades per a nens afectats per aquest tipus de leucèmia.

3XVIII BECA FERO. DR. ESTEBAN VEIGA CHACÓN.MADRID OCTUBRE 2020

• Dr. Esteban Veiga Chacón, investigador del Centre Nacional de Biotecnologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CNB-CSIC)

• Projecte: “Next generation of cancer immunotherapies based in bacteria-trained lymphocytes”

• Dotació: 80.000€

Aquest projecte es centra en la consolidació de dades obtingudes en l'eficàcia de les cèl·lules bacT (limfòcits entrenats per bacteris) utilitzades com a immunoteràpia nova per combatre els tumors, centrant-se específicament en el càncer de mama. Si les cèl·lules CAR-T es poden reactivar, seria un gran pas cap a noves teràpies per a tumors sòlids, un camp on aquesta tècnica no ha funcionat bé fins al moment. A més, el projecte té com a objectiu generar nous algoritmes per a la identificació de neoantígens tumorals (identificadors que penjaríem de bacteris per permetre que el nostre sistema immunitari reconegués les cèl·lules canceroses), un dels majors reptes de la immunoteràpia tumoral.

4II PROJECTE DE RECERCA EN CÀNCER DE MAMA FERO-MANGO. DR. ANTONI CELIA-TERRASSA.MADRID OCTUBRE 2020

• Dr. Antoni Celia-Terrassa, investigador de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM)

• Projecte: “Double-edge therapy targeting metastasis-initiating cells and immune cells”

• Dotació: 80.000€

La recerca està especialitzada en l'estudi de Cèl·lules iniciadores de metàstasi (MICs). L'objectiu és utilitzar la tecnologia d'imatge avançada, la seqüenciació d'ARN i la biologia computacional, per analitzar com evoluciona la metàstasi d'un pacient, gràcies al bloqueig d'un receptor coinhibidor de cèl·lules immunitàries que pot influir en la seva funció pro-metastàtica i resistència immunitària.

5XVIII BECA FERO. DRA. ANTONIA TOMAS-LOBA.BARCELONA MAIG 2020

• Dra. Antonia Tomas-Loba, investigadora de la Universitat de Múrcia

• Projecte: “Circadian Rythm, Liver Cancer and beyond”

• Dotació: 80.000€

La recerca busca comprendre millor l'origen del càncer de fetge investigant la relació molecular entre la interrupció dels ritmes circadíacs i l'aparició de càncer de fetge. El càncer de fetge és la tercera causa de mort per càncer a tot el món i s'estima que augmentarà un 62% al 2040. Les causes estan estretament relacionades amb el nostre ritme de vida i la constant descomposició de cicles naturals com els ritmes circadíac (ruptura declarada com a agent cancerigen per l'OMS i l'IARC).

6XVIII BECA FERO. DRA. RAQUEL PÉREZ. BARCELONA MAIG 2020

• Dra. Raquel Pérez, investigadora del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO)

• Projecte: “Unravelling the tumor immunophenotype with deep-learning radiogenomics”

• Dotació: 80.000€

La recerca pretén desenvolupar un algoritme que, mitjançant intel·ligència artificial, correlacioni la imatge del TAC sobre les característiques del tumor, amb el perfil immunològic del pacient i la resposta a la immunoteràpia. Tot això per a que en un futur, només mitjançant l'aplicació d'aquest algoritme es pugui personalitzar més eficaçment el tractament per a cada pacient, seleccionant els pacients mes adients per a beneficiar-se de la immunoteràpia i identificant abans i millor si el pacient hi està responent o no.

7II PROJECTE DE RECERCA EN CÀNCER DE MAMA FERO-GHD. DRA. CRISTINA SAURA I DRA. MIRIAM SANSÓ.BARCELONA MAIG 2020

• Dra. Cristina Saura i Dra. Miriam Sansó, investigadores de l'Institut d'Oncologia vall d'Hebron (VHIO).

• Projecte: “ctDNA in breast milk for early detection of Pregnancy Associated Breast Cancer”

• Dotació: 80.000€

En la recerca proposen un ús innovador de la biòpsia líquida en la llet materna. L'objectiu és validar l'ús de la llet materna per a la detecció precoç del càncer de mama associat a l'embaràs per tal d'ajudar a millorar el seu pronòstic actual. El diagnòstic de càncer de mama durant l'embaràs i el postpart es veu dificultat pels canvis en la mama durant l'embaràs i la limitació en les proves d'imatge per protegir el fetus durant aquest període. Per tal de diagnosticar aquests tumors en etapes curables, es planteja aquest projecte basat en la detecció del CTDNA derivat del tumor i identificat a la llet materna.

8XVII BECA FERO. DRA. PRISCILA KOSAKAMADRID NOVEMBRE 2019

• Dra. Priscila Monteiro Kosaka, investigadora en el CSIC.

• Projecte: Nous dispositius a la frontera de la nano-mecànica i la nano-òptica per a la detecció dels biomarcadors de pròxima generació del càncer de pulmó mitjançant anàlisi de sang.

• Dotació: 80.000€

Aquesta investigació pretén desenvolupar una nova tecnologia per a la identificació de biomarcadors que permetin la detecció i tractament precoç del càncer de pulmó amb un anàlisi de sang. El seu estudi se centra en el desenvolupament d’una tecnologia híbrida que combini dues nano-tecnologies potents, la nano-mecànica i la nano-òptica, per a la detecció de les proteïnes de fusió, responsables del desenvolupament i creixement del càncer. Actualment la detecció d’aquesta mena de proteïnes, que es troben en concentracions ultra baixes, només és possible a través d’una biòpsia, un procediment invasiu que no pot emprar-se en estadis avançats de la malaltia. El projecte pretén desenvolupar una tecnologia altament sensible que permeti la identificació de les proteïnes de fusió a través d’un simple anàlisi de sang, amb la finalitat d’establir biomarcadors que permetin diagnosticar i tractar el càncer de pulmó de manera més efectiva.

9I BECA FERO-MANGO. DR. ROGER GOMISMADRID NOVEMBRE 2019

• Dr. Roger Gomis, professor del ICREA en l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona.

• Projecte: Identificació de les propietats pro-metastàsiques del càncer de mama luminal dels fibroblasts derivats de les cèl·lules MSC.

• Dotació: 80.000€

La investigació es centra en l'estudi del càncer de mama luminal, un dels subtipus de càncer de mama més comuns, en el qual s'ha observat que les metàstasis es produeixen principalment a l’os. Aquest tipus de càncer pot produir metàstasi després de llargs períodes lliures de malaltia causant la mort en un curt període de temps. En els últims anys, s'ha observat una possible interacció entre les cèl·lules tumorals que produeixen la metàstasi per a aquesta mena de càncer i els fibroblasts derivats de les cèl·lules MSC localitzats en l'os. Aquestes interaccions tenen efectes sobre el tumor i poden estar darrere de la recaiguda metastàtica i condicionar la resposta de la malaltia a les teràpies sistèmiques. El projecte pretén estudiar aquestes interaccions amb la finalitat de comprendre-les, establir dianes terapèutiques i limitar la capacitat d'aquestes cèl·lules de produir metàstasis.

10XVI BECA FERO. DR. ASÍS PALAZÓNBARCELONA MAIG 2019

• Dr. Assís Palazón, investigador al CIC bioGUNE de Bilbao.

• Projecte: Posant el focus en l'epigenoma del sistema immunitari per a la propera generació d’Immuno-oncologia.

• Dotació: 80.000€

La inmunoteràpia és un dels tractaments més prometedors contra el càncer, tot i que les tècniques disponibles en l’actualitat només són efectives en grups concrets de pacients. Per aquest motiu, resulta fonamental trobar noves dianes que ajudin a millorar l'eficàcia actual dels tractaments amb immunoteràpia.

L'estudi premiat es centra en descobrir noves modificacions epigenètiques aberrants que impedeixen l'adequada formació de cèl·lules T citotòxiques de memòria de llarga vida -cèl·lules immunitàries del microentorn del tumor (TME) capaçes de destruir les cèl·lules canceroses- i, amb això, precipiten el seu esgotament. A partir del descobriment d'aquestes alteracions en el normal funcionament de les cèl·lules T citotòxiques, que podrien estar relacionades amb un deficient subministrament de l'oxigen que necessiten per exercir la seva missió, els investigadors pretenen descobrir també mecanismes capaços de rejovenir les cèl·lules T esgotades a la TME, obrint la via a noves dianes terapèutiques que contribueixin a millorar l'eficàcia de la immunoteràpia.

11XVI BECA FERO. DR. JOAQUÍN MATEOBARCELONA MAIG 2019

• Dr. Joaquin Mateo, investigador a la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).

• Projecte: Aproximacions noves a la biòpsia líquida en càncer de pròstata per informar sobre la medicina de precisió.

• Dotació: 80.000€

El projecte es centra en descobrir si una biòpsia líquida que integri cèl·lules tumorals circulants (CTC), ADN tumoral circulant (ADNct) i ADN tumoral exosoma (exoADN) resultaria eficaç com a mètode diagnòstic no invasiu en càncer de pròstata.

Amb aquesta investigació, es busca contribuir a millorar els resultats clínics dels pacients a través d'una atenció més precisa i personalitzada, a partir de l'estudi de l'evolució del càncer de pròstata mitjançant anàlisis de sang no invasius -seria suficient obtenir unes mostres de plasma recollides abans i durant el tractament -, superant les limitacions que suposaria obtenir biòpsies tumorals per determinar l'evolució del tumor en cada afectat.

12XVI BECA FERO (CÁNCER DE MAMA). DRA. VIOLETA SERRA Y DRA. JUDITH BALMAÑABARCELONA MAIG 2019

• Dra. Violeta Serra i Dra. Judith Balmaña a la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).

• Projecte: Desenvolupament d'un test de biòpsia líquida per determinar l'estat funcional de la recombinació homòloga en portadors de la mutació BRCA1 / 2 en càncer de mama que ajudi a la selecció de la teràpia.

• Dotació: 80.000€

Aquesta investigació té com a objectiu comprovar si la biòpsia líquida és útil per identificar els tumors més sensibles i monitoritzar la seva la resposta al tractament. Concretament, l’estudi es centra en pacients amb càncer de mama portadores d'una mutació en els gens BRCA1 / 2.

Els tumors amb una mutació en aquests gens no reparen de forma adequada certs errors de l'ADN, per tant, són extremadament sensibles a un tipus de teràpia dirigida amb inhibidors de poli (ADP-ribosa) polimerasa (PARPi). Tot i això, quan el tumor evoluciona pot perdre aquesta sensibilitat. De fet, s'ha observat que el 40% dels tumors metastàtics mostren una resistència intrínseca i la majoria dels tumors sensibles finalment acaben progressant.

La investigació té com a objectiu desenvolupar un test de sensibilitat que es pugui utilitzar en biòpsies líquides. Amb aquesta fita, es permetria fer seguiment de les respostes al tractament de forma longitudinal i menys invasiva que les biòpsies de tumor. Això suposaria la prescripció dels tractaments més beneficiosos per a cada pacient i reduiria l’administració d'aquells que serien ineficaços.

13XV BECA FERO. DR. BRUNO SAINZMADRID DESEMBRE 2018

• Dr. Bruno Sainz, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM)

• Projecte: Combatent el càncer de pàncrees mitjançant la identificació d’aquells gens essencials per la tumoricitat induïda per les cèl·lules mare del càncer.

• Dotació: 80.000€

Les cèl·lules mare del càncer (CSC) tenen un paper rellevant en la tumor-genicitat, la metàstasi i la resistència terapèutica. Els impulsors d'aquest projecte s'han fixat tres objectius: identificar els gens responsables de l’auto-renovació i la tumor-gènesi dels CSC pancreàtics; validar els gens candidats en models in vivo i in vitro; i provar la rellevància clínica d'alterar gens candidats clau (farmacològicament o genèticament) en combinació amb altres dianes en models de pre-clínics de ratolí amb adenocarcinoma ductal pancreàtic (PDAC).

L'estudi s’està duent a terme mitjançant un enfocament genètic sofisticat dirigit a identificar el conjunt de gens clau que dicten l'estat de CSC, per tal de facilitar el desenvolupament de teràpies personalitzades contra les CSC. Es preveu que els resultats tinguin un impacte veritablement important en l’àmbit socioeconòmic, considerant que el PDAC és el més mortal de tots els tumors sòlids i que en l'actualitat no té tractaments efectius.

14XV BECA FERO. DR. ALEJO EFEYANMADRID DESEMBRE 2018

• Dr. Alejo Efeyan. Investigador al Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) (CNIO)

• Projecte: Explorant dependències en la senyalització i en el metabolisme de cèl·lules B de limfomes.

• Dotació: 80.000€

Els tumors necessiten alts nivells de nutrients però es desconeix amb exactitud quin tumor necessita cada nutrient. Aquesta investigació vol generar aquest coneixement per desenvolupar nous tractaments basats en dues estratègies terapèutiques complementàries: suprimir selectivament els nutrients que els tumors necessiten per debilitar-los i, en paral·lel, evitar que els tumors notin la falta d'aquests nutrients per impedir que s'encenguin i apaguin els gens que els permeten adaptar-se i sobreviure en condicions de fluctuacions de nutrients.

En limfomes en ratolins s'han identificat mutacions en gens que indiquen a la cèl·lula tumoral que certs nutrients són molt elevats. Aquestes mutacions fan que la cèl·lula tumoral pensi que té enormes quantitats d'aminoàcids, de manera que creix i es multiplica. S'ha vist que aquestes mutacions acceleren l'aparició de limfoma. En bloquejar amb un fàrmac el circuit cel·lular que connecta la detecció de nutrients amb la multiplicació cel·lular, s'observa que la presència d'aquestes mutacions torna vulnerables a les cèl·lules tumorals. El següent pas és veure si aquesta debilitat existeix també en limfomes humans.

15XIV BECA FERO. DRA. BERTA L. SÁNCHEZ-LAORDENBARCELONA MAIG 2018

• Dra. Berta L. Sánchez-Laorden. Unitat de Neurobiologia del Desenvolupament de l'Institut de Neurociències d'Alacant, centre mixt CSIC-UMH.

• Projecte: Identificant noves aproximacions terapèutiques per a la metàstasi cerebral del melanoma.

• Dotació: 80.000€

Molts pacients de melanoma desenvolupen metàstasi al cervell, una situació que disminueix substancialment la seva esperança de vida. Aquesta investigació pretén descobrir punts vulnerables de les metàstasis cerebrals de melanoma que es puguin atacar i que permetin plantejar nous tractaments que siguin més efectius.

A l'estudi s'estableixen models pre-clínics de metàstasis cerebrals de melanoma per entendre la seva biologia i l'evolució del component immune del cervell durant la progressió de les metàstasis i en resposta als tractaments. Els esforços es centren en caracteritzar la interacció entre diferents components del sistema immune amb les cèl·lules de melanoma en el cervell i esbrinar si bloquejant aquesta comunicació es pot reduir la progressió de les metàstasis cerebrals i millorar la resposta a les teràpies.

16XIV BECA FERO. DRA. ALENA GROSBARCELONA MAIG 2018

• La Dra. Alena Groz. Investigadora principal del Grup d’Immunoteràpia i Immunologia de Tumors del VHIO (Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, Barcelona).

• Projecte: Teràpia no invasiva i personalitzada de T-cell dirigida a mutacions dianes recurrents.

• Dotació: 80.000€

La immunoteràpia aprofita del sistema immunitari, que ens protegeix d'infeccions i altres patologies, per atacar el càncer. Els limfòcits T són capaços de reconèixer i eliminar el tumor amb una especificitat exquisida mitjançant el reconeixement de proteïnes tumorals mutades, a conseqüència de l'acumulació d'alteracions genètiques que ocorren durant el desenvolupament tumoral. Aquests limfòcits, denominats neo-antígens, juguen un paper important en l'eficàcia de la immunoteràpia.

Donada la seva capacitat d'atacar i eliminar el tumor de manera altament específica, l'objectiu del projecte és desenvolupar teràpies cel·lulars personalitzades, basades en l'administració de grans nombres de limfòcits T específics contra neo-antígens. Per fer-ho possible, s'estudiarà la presència de limfòcits T que reconeixen pèptids mutats derivats de proteïnes que es troben mutades de manera recurrent en càncer, com per exemple KRAS, en pacients amb càncer. Un cop identificats, s'aïllarà el receptor de cèl·lula T, responsable de conferir especificitat antitumoral al limfòcit. Es clonarà aquest receptor i s'introduirà en un vector viral per induir l'expressió del receptor en limfòcits de sang perifèrica. D'aquesta manera, generarem un exèrcit de limfòcits T que són capaços de reconèixer una mutació específica de tumor.

L'aïllament de diversos receptors específics contra proteïnes freqüentment mutades en càncer permetrà desenvolupar teràpies cel·lulars per tractar pacients amb malaltia metastàtica que no tenen alternatives terapèutiques.

17XIII BECA FERO. DR. ALBERTO JIMÉNEZ SCHUMACHERMADRID DESEMBRE 2017

• Dr. Alberto Jiménez Schuhmacher. Cap de Grup d'Oncologia Molecular de l'Institut d'Investigació Sanitària d'Aragó (IIS Aragó), Saragossa.

• Projecte: Biòpsia virtual: desenvolupament d'agents d'imatge immunodirigits no invasius per al diagnòstic del glioblastoma.

• Dotació: 70.000€

La imatge biomèdica són fotos que ajuden als metges a prendre decisions (radiografies, ecografies, fotos d'ultrasons). La tomografia per emissió de positrons (PET) és una tècnica que permet realitzar fotografies en 3D detectant unes partícules físiques anomenades positrons. Actualment encara hi ha poques coses amb positrons que es puguin detectar amb el PET, principalment un sucre que emet positrons (FDG). Les cèl·lules tumorals capten més sucre, cosa que permet detectar petits tumors i petites metàstasis. No obstant això, aquest PET per als tumors cerebrals està molt limitat, no és eficaç, perquè el nostre cervell consumeix molt de sucre. La supervivència del glioblastoma, el tumor cerebral més letal, tot just arriba als 15 mesos, i prendre una biòpsia intracranial per confirmar el diagnòstic comporta molts riscos i a més no és suficient perquè aquests tumors són molt heterogenis, mosaics.

El projecte pretén poder realitzar millors fotografies amb el PET per detectar i obtenir informació d'aquests tumors cerebrals. Es tractaria d'una "biòpsia virtual" en la que s'obtindria la mateixa informació que ofereixen diverses biòpsies, però a través de proves d'imatge no invasives. Amb aquesta tècnica, es podria obtenir informació de l'anatomia, geografia del tumor, el seu grau i la seva resposta a possibles tractaments.

18XII BECA FERO. DRA. CLARA BUENOBARCELONA, MAIG 2017

• Dra. Clara Bueno. Investigadora de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

• Projecte: Immunoteràpia adaptativa amb cèl·lules T CAR-NG2 per a la leucèmia aguda amb reordenament MLL.

• Dotació: 70.000€

Les leucèmies limfoblàstiques agudes d'origen limfoide (LLA) i mieloide (LMA) en recaiguda o refractàries al tractament són difícils de tractar. Tot i això, en els últims tres anys hi ha hagut una revolució amb l'aplicació terapèutica de cèl·lules CART. La transferència de cèl·lules CART dirigides a una molècula de superfície de cèl·lules tumorals específiques és un nou enfocament interessant per a la immunoteràpia contra el càncer.

En aquest projecte s'han realitzat els assajos pre-clínics necessaris per demostrar l'eficàcia de CAR en el tractament de LMA amb reordenaments MLL. Respecte a la LLA del lactant s'ha aconseguit bloquejar l'antigen NG2 i l'equip va dipositar la patent europea sobre l'ús terapèutic d'aquest antigen. Finalment, s'està desenvolupant una estratègia basada en la utilització de CAR per evitar la recaiguda de pacients amb LLA.

19XII BECA FERO. DRA. MARIA ABADBARCELONA MAIG 2017

• Dra. Maria Abad. Investigadora del Grup de Plasticitat Cel·lular i Càncer de l'VHIO (Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, Barcelona).

• Projecte: Identificació de nous micropèptids involucrats en càncer de pàncrees: nous jugadors per a noves teràpies.

• Dotació: 70.000€

Existeix un gran interès a saber com inactivar la plasticitat cel·lular (la capacitat de les cèl·lules tumorals de transformar-se i canviar les seves propietats). El projecte es centra en el càncer de pàncrees, un dels tumors més mortals, i es proposa identificar nous micro-pèptids clau en la plasticitat i progressió tumoral.

Els micropèptids són unes petites proteïnes, que fins ara havien passat totalment desapercebudes, però que es creu que juguen un paper important en el càncer. Amb aquest treball es persegueix augmentar el coneixement sobre el càncer de pàncrees i entendre per què fracassen les teràpies actuals. A més, el descobriment de nous micro-pèptids pot obrir la porta al desenvolupament de noves teràpies antitumorals. L’últim objectiu és aportar informació rellevant en investigació oncològica que pugui repercutir, a la llarga, en millors tractaments per als pacients de càncer.

De moment, s'han identificat cinc nous micro-pèptids, i els resultats obtinguts demostren que tots ells tenen funcions supressores de tumors, induint la mort de les cèl·lules tumorals, parant la seva divisió o impedint que envaeixin altres teixits.

20XI BECA FERO. DR. HÉCTOR PEINADOMADRID NOVEMBRE 2016

• Dra. Héctor Peinado. Cap de Grup del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO).

• Projecte: Biòpsia líquida en exosomes: predient la resposta a (immuno i radio) teràpies.

• Dotació: 70.000€

El 50% de los pacientes con melanoma sufre una recaída y en la actualidad no existen marcadores pronóstico para identificar aquellos en riesgo. El presente estudio se centra en el desarrollo de métodos para identificar enfermedad residual después de la operación en pacientes de melanoma que podrían beneficiarse de un diagnostico precoz y terapias específicas.

Tot i que la meitat dels pacients amb melanoma pateix una recaiguda, en l’actualitat no existeixen marcadors de pronòstic que permetin identificar aquells pacients en risc. L’estudi es centra en el desenvolupament de mètodes per identificar malaltia residual després de l’operació en pacients de melanoma. L’objectiu és que es puguin beneficiar d’un diagnòstic precoç i de teràpies específiques.

El projecte es basa en l’ús de la biòpsia líquida (similar a un anàlisi de sang) per al pronòstic de pacients amb melanoma. S’utilitzen vesícules i ADN circulants en el plasma i en el flux limfàtic de pacients amb melanoma per obtenir firmes moleculars associades a la progressió de la malaltia i millorar el seu tractament. Aquest abordatge serveix com una biòpsia líquida a temps real en el moment en què el pacient pateix l’alta després de la cirurgia per ressecar els nòduls limfàtics (operació coneguda com a limfadenectomia).

21X BECA FERO. DRA. BEATRIZ MORANCHOBARCELONA MAIG 2016

• Dra. Beatriz Morancho. Investigadora de càncer, biòloga cel·lular i molecular que desenvolupa la seva labor en el laboratori del Dr. Joaquín Arribas al VHIO (Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, Barcelona).

• Projecte: Immunoteràpia per tractar el càncer de mama i colorectal.

• Dotación 70.000€

• Espònsor anònim.

El sistema immune és capaç de reconèixer a les cèl·lules tumorals i eliminar-les, tot i que algunes d’elles són capaces d’evadir aquest reconeixement i sobreviure. Una de les estratègies més prometedores en el desenvolupament de noves teràpies antitumorals és potenciar aquest reconeixement mitjançant la creació de contactes físics entre les cèl·lules immunes i les canceroses per facilitar la mort d’aquestes últimes, mitjançant l’ús d’anticossos bio-específics (TCBs).

L’estudi pretén identificar biomarcadors de sensibilitat i resistència a dos anticossos bio-específics, un que reconeix a p95HER2 i un altre a CEA, enfocant-se en càncer de mama i de còlon respectivament. Es va demostrar que el p95HER2-TCB té un potent efecte antitumoral i es van definir els pacients que podrien beneficiar-se d’aquest tractament, actualment en fase pre-clínica.

A més, com que p95HER2 no s’expressa en teixits normals, s’evitaria un dels principals inconvenients d’aquestes teràpies, el reconeixement de la diana fora del teixit tumoral. En aquests moments, s’està estudiant els mecanismes de resistència que poden aparèixer davant el tractament amb TCBs.

22IX BECA FERO. DR. MANUEL VALIENTEMADRID OCTUBRE 2015

• Dr. Manuel Valiente. Cap del Grup del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO).

• Projecte: Investigació de la metàstasi cerebral causada pel càncer de pulmó.

• Dotació: 70.000€

• Espònsor anònim.

El càncer de pulmó de cèl·lula petita té una altíssima tendència a metastatitzar en el cervell. Els tractaments disponibles per als casos de metàstasi cerebral causada per càncer de pulmó són limitats i tenen un benefici modest per al pacient. En aquesta investigació es va estudiar la biologia de la colonització d'aquest òrgan amb l'objectiu de desenvolupar nous tractaments per a la metàstasi cerebral.

El projecte va consistir a desenvolupar un nou model de càncer de pulmó de cèl·lules petites per estudiar el procés de la generació de la metàstasi des de la inducció del tumor primari. El model aconseguit és pioner i actualment és una eina fonamental en el laboratori que s'està fent servir en molts altres projectes que inclouen: la caracterització de nous inhibidors contra la metàstasi; la determinació de mecanismes moleculars necessaris per adaptar-se i créixer en el cervell; i el disseny i caracterització de nous biomarcadors compatibles amb biòpsies no invasives per avaluar tant la incidència de la metàstasi cerebral, així com la seva resposta a teràpia.

23VIII BECA FERO. DR. CÉSAR CERRANOBARCELONA MAIG 2015

• Dr. César Serrano. Responsable de l'Àrea d'Investigació Translacional en Sarcomes. VHIO (Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, Barcelona).

• Projecte: Noves estratègies davant de l'heterogeneïtat tumoral en tumors de l'estroma gastrointestinal: detecció precoç de subpoblacions resistents per rotació de teràpies dirigides.

• Dotació: 70.000€

• Espònsor anònim.

Els tumors no tenen el mateix tipus d’alteracions distribuïdes de manera homogènia. Això comporta que una única mostra del tumor no sigui representativa del que està passant al pacient. A més, és possible que un únic fàrmac no acabi de ser completament efectiu davant de la gran varietat de mecanismes que contribueixen al creixement dels tumors. En canvi, tots els tumors alliberen a la sang el seu material genètic, l'anomenat ADN tumoral circulant.

L'objectiu d'aquest projecte és desenvolupar la biòpsia líquida com a mètode per guiar tractaments específics en càncer. Mitjançant aquesta tecnologia es van analitzar en mostres de sang de pacients amb tumors de l'estroma gastrointestinal (GIST) i les alteracions en l'ADN tumoral circulant per identificar en temps real quina és la part del tumor que està ocasionant problemes al pacient i poder administrar teràpies dirigides al moment adequat. L'estudi d'ADN tumor circulant (ctDNA) en mostres de sang, constitueix un pas més cap a la medicina personalitzada en càncer.

24VII BECA FERO. DR. ARKAITZ CARRACEDOMADRID OCTUBRE 2014

• Dr. Arkaitz Carracedo. Cap del grup del programa d'oncologia molecular en el CIC bioGUNE del País Basc.

• Projecte: Estudi de noves dianes en el càncer de mama agressiu.

• Dotació: 70.000€

• Espònsor anònim.

Hi ha determinats tipus de càncer de mama que encara tenen un mal pronòstic. En aquest estudi es va investigar el funcionament del subtipus de càncer de mama més agressiu per obtenir informació crucial per a la recerca de solucions.

A partir d’aquí, es va poder identificar un marcador molecular en aquest tipus de tumor que informa sobre la seva agressivitat i la seva capacitat que s’estengui. Aquesta informació ha estat crucial per demostrar que inhibint aquest marcador les cèl·lules de càncer de mama agressiu perden la seva capacitat de metastatitzar. Aquests resultats són un pas més en una estratègia internacional d'individualitzar els tractaments en funció de les característiques moleculars del càncer (del codi de barres del tumor). Per desenvolupar teràpies individualitzades, necessitem dues eines fonamentals: el marcador que ens permet identificar els tumors (el lector de codi de barres) i el fàrmac que funciona per a cada codi de barres.

25VI BECA FERO. DRA. SANDRA PEIRÓBARCELONA MAIG 2014

• Dra. Sandra Peiró. Investigadora d’IMIM, Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques.

• Projecte: Estudi de la tridimensionalitat de l’ADN de les cèl·lules tumorals.

• Dotació: 70.000€

• Espònsor anònim.

L’ADN s’estructura tridimensionalment i aquest nivell d’organització es troba íntimament lligat a la funció del genoma, i, per tant, a la funció cel·lular. L’equip impulsor del projecte creu que per entendre el funcionament del genoma cal integrar tota la informació de la que es disposa: la seqüència de l’ADN, els patrons epigenètics, el patró d’expressió de RNAs no codificats i l’estructura tridimensional del genoma, ja que aquesta estructura 3D és la que determina quins gens han d’activar-se o no durant qualsevol procés.

Amb l’ajuda d’aquest projecte, es va caracteritzar, per primera vegada, l’estructura tridimensional del genoma durant l’adquisició de propietats metastàtiques. El treball realitzat demostra com la proteïna Lamina B1 és necessària per a la re-organització del genoma que es necessita per transformar una cèl·lula no-invasiva en una capaç de migrar i envair altres teixits.

26V BECA FERO. DR. YASIR IBRAHIMBARCELONA MAIG 2013

• Dr. Yasir Ibrahim. Investigador Postdoctoral del Grup de Terapèutica Experimental. VHIO (Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, Barcelona).

• Projecte: Estudi de biomarcadors predictius i mecanismes de resistència a la teràpia dirigida al càncer de mama.

• Dotació: 70.000€

• Espònsor anònim

Tot i que avenços terapèutics que s’han produït en els últims anys en càncer de mama, encara hi ha diversos tipus de tumor que es resisteixen a la teràpia dirigida. Aquest projecte busca aprofundir en els aspectes genètics i moleculars que determinen la sensibilitat i la resistència als medicaments més nous en l'actualitat en càncer de mama: els inhibidors de PI3K i els de CDK4 / 6, en combinació amb els medicaments aprovats per tractar la malaltia hormono-depenent.

A partir d’aquesta investigació, es pretén identificar el grup de pacients es podrà beneficiar millor d'aquestes teràpies. El projecte consta de tres grans potes: expansió del model de xenoempelt; estudi de l'activitat antitumoral dels inhibidors de PI3K i de CDK4 / 6 en models derivats de càncer de mama PDX del subtipus luminal (ER-positiu) i HER2, mitjançant un assaig exviu; validació de les associacions genotip / marcador farmacodinàmic amb fenotip mitjançant tècniques d'enginyeria genètica i biologia molecular.

27IV BECA FERO. DR. HÉCTOR G. PALMERBARCELONA MAIG 2012

• Dr. Héctor G. Palmer. Cap del Grup de Cèl·lules Mare i Càncer. VHIO (Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, Barcelona).

• Projecte: Estudi sobre els mecanismes moleculars responsables de la progressió del càncer de còlon.

• Dotació: 70.000€

• Espònsor anònim.

És habitual que pacients aparentment curats i lliures de malaltia, recaiguin anys després desenvolupant tumors molt més agressius i letals. Les culpables d’aquestes recaigudes són unes cèl·lules tumorals resistents als tractaments i que romanen adormides. El projecte persegueix aïllar aquestes cèl·lules i estudiar les seves característiques diferencials per trobar solucions.

Aquest estudi va permetre identificar una diana terapèutica, la inhibició de la qual provoca l’eliminació d’aquestes cèl·lules quimio-resistents. A més, es va definir un biomarcador que revela la presència d’aquestes cèl·lules resistents en els tumors abans de ser tractats. D’aquesta manera, es podrà detectar la seva presència en pacients amb càncer i realitzar, per exemple, un seguiment clínic més freqüent i tractaments adjuvants més prolongats.

28III BECA FERO. DRA. LAURA SOUCEKBARCELONA MAIG 2011

• Dra. Laura Soucek. Cap de Modelització de teràpies antitumorals en ratolins, VHIO (Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, Barcelona).

• Projecte: La inhibició de l’oncoproteïna de Myc present a la majoria de tumors.

• Dotació: 70.000€

• Esponsoritzada per la Fundació Josep Botet

Myc és una proteïna que coordina tots els programes que permeten que una cèl·lula creixi i es divideixi i que, per tant, es trobi implicada en gairebé tots els tipus de càncer. Tot i l’existència d’aquesta evidència científica, encara no s’ha trobat un fàrmac que inhibeixi aquesta proteïna.

La beca FERO va permetre el finançament d’investigacions clau per al desenvolupament del primer inhibidor de Myc: Omomyc. Els estudis duts a terme han demostrat que Omomyc té un destacable índex terapèutic en tots els tipus de càncer testats (càncer de pell, de pulmó, de pàncrees i, més recentment, de cervell) i que a més no comporta cap efecte secundari rellevant o sever en teixits normals.

29II BECA FERO. DR. AMANCIO CARNEROBARCELONA JUNY 2010

• Dr. Amancio Carnero. Investigador científic IBIS, Institut de Biomedicina de Sevilla.

• Projecte: Estudi del tractament personalitzar de sarcomes.

• Dotació: 70.000€

• Esponsoritzada per la Fundació Josep Botet.

Els sarcomes són tumors malignes amb un alt percentatge de morbiditat i mortalitat en nens i adults. La necessitat de desenvolupar nous tractaments va impulsar el present projecte d’investigació, l’objectiu del qual era identificar biomarcadors predictius de diferents fàrmacs per al tractament de sarcomes amb poques possibilitats terapèutiques avui dia.

El projecte constava de dues grans línies. En la primera es buscava generar una plataforma de models de xenoempelts de sarcomes mitjançant la implantació de mostres en fresc de sarcomes humans. A la segona es va treballar la identificació de biomarcadors de sarcomes amb objecte d’identificar teràpies amb una millor eficàcia. Com a resultat es va obrir una petita finestra a la medicina personalitzada de sarcomes, identificant a pacients que poguessin beneficiar-se d’altres tractaments.

30I BECA FERO. DR. JAUME MORAMADRID JUNY 2009

• Dr. Jaume Mora. Cap d’Oncologia Pediàtrica de l’Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu de Barcelona.

• Projecte: Investigació contra el sarcoma d’Ewing.

• Dotació: 70.000€

• Esponsoritzada per la Fundació Josep Botet.

La família de tumors del sarcoma d’Ewing (SE) és un conjunt de neoplàsies primàries de l’os i els teixits tous que afecten preferentment als adolescents i adults joves. És una malaltia rara (afecta uns 50 individus cada any) que necessita ser tractada en centres altament especialitzats. Gràcies a la beca, es va poder dur a terme un assaig en el conjunt de l'Estat espanyol i amb un ampli espectre d'edats (nens, adolescents i adults joves) amb l'objectiu de generar el primer protocol de tractament del SE en l’àmbit estatal.

L'assaig clínic dut a terme és un estudi prospectiu, multicèntric, no randomitzat, per a pacients amb SE de 40 anys o menys. Tots els malalts van ser sotmesos a un tractament uniforme, el que ha demostrat que els resultats depenen sobretot de la biologia que hi ha darrere de cada cas i estan molt determinats per l'edat en què la malaltia es presenta, molt probablement relacionada amb la cèl·lula d’origen i l'entorn amb el qual aquesta cèl·lula es desenvolupa en maligne. En conclusió, la primera beca FERO va ser un autèntic esperó per a l'estudi a Espanya d'aquesta malaltia.

En conclusió, la primera beca FERO va ser un autèntic esperó per a l’estudi a Espanya d’aquesta malaltia.