Sobre la investigació translacional
Els descobriments realitzats pels investigadors no només ajuden a trobar tractaments més eficaços, també permeten prevenir i diagnosticar la malaltia a temps. Tot i això, les investigacions poden tardar anys en materialitzar-se en nous procediments diagnòstics i teràpies, tractant-se d’un procés lent i costós.
La Fundació Fero aposta per la investigació translacional. Aquest model té com aspecte diferencial la transmissió dels resultats de la investigació bàsica a la clínica. La integració d’aquestes dues àrees permet escurçar el temps de desenvolupament de nous fàrmacs i contribueix al fet que els pacients es beneficiïn de manera més ràpida dels avenços científics contra el càncer.
La investigació bàsica es duu a terme sense finalitats pràctiques immediates, per tal d’incrementar coneixements en una àrea concreta. Només alguns d’aquests coneixements adquirits aconsegueixen passar a la següent fase, la investigació pre-clínica. Un cop superada aquesta segona fase, tenen lloc els assajos clínics i posteriorment la implementació en la pràctica clínica diària. Un procés que sol ser lent i costós.
La investigació translacional planeja trencar la bretxa que tradicionalment hi ha hagut entre el laboratori i la pràctica clínica mitjançant la col·laboració i lideratge de tots els agents implicats perquè els descobriments arribin com més aviat millor als malalts de càncer.
Aquesta aproximació posa èmfasi en eliminar les barreres en la col·laboració multidisciplinària entre laboratoris i investigadors clínics i consta de diferents fases que estan interrelacionades i que compten amb la participació de diverses disciplines, centres i professionals, tant de la recerca com de la medicina. La investigació translacional planteja que les preguntes que sorgeixen en la pràctica clínica siguin portades als laboratoris per intentar respondre-les i a la inversa, que els descobriments aconseguits al laboratori es puguin traslladar ràpidament a la pràctica clínica.
